ens hem trobat

És la primera des que vaig obrir aquest blog, ara fa més d'un any i quatre mesos, que escric en català. La raò ve a ser la casualitat de les coses, de les persones, en especial els sentiments.

Jo estic cent per cent convençuda que el javi i jo ens hem trobat.

Ha sigut com un estel enmig de la nit, no tothom el pot veure, però aquells que poden copçar el moment, el precís instant de l'estel volant a nosé quants kms/h per la galaxia ..., aquells guanyen la certesa de sentir-se vius i feliços, i sobretot encadenats de per vida a aquell sentiment que els ha captivat.

Jo em sento així, cada cop que miro una foto seva, o cada cop que algú em pregunta com ens vam conèixer. Una sensació ben estranya i vibrant em recorre l'espinada i em sento la persona més especial del món. Perquè és ben bé així, i és el que veig en els ulls d'aquells que veig feliçment enamorats, els seus ulls em diuen que l'han encertat, que són feliços, que només els cal girar el cap i trobar-se amb aquella altre mirada, que els espera en silenci, somriguent, apunt per aproximar-se i besar-se.

Ens hem ben troat. I sigui pel temps que sigui, ara, en aquesta habitació davant del "seu" portàtil em sento feliç.

You know already what I feel for you, babe....